és el segon dels dos projectes programats per Veus Humanes amb motiu del Centenari de la Primera Guerra Mundial. El primer va ser l’espectacle de radioteatre en viu Si us pregunten per què vam morir, basat en poemes escrits per combatents de tots bàndols, estrenat a Barcelona el desembre de 2014.
Fang a les costelles és un espectacle teatral que es durà a terme amb el muntatge escènic de l’obra del mateix títol. Es tracta d’una ficció teatral basada en fets reals. El 7 de novembre de 1920, les despulles de quatre soldats britànics caiguts en combat als fronts de la Primera Guerra Mundial, els quals havien estat enterrats sense identificació, van ser desenterrades i traslladades a una capella militar del poble de Saint-Pol-sur-Ternoise (Pas de Calais, França). El pla era triar les restes d’un dels soldats per dipositar-les en una tomba commemorativa a l’interior de l’Abadia de Westminster i crear així la primera tomba del soldat desconegut de la tradició moderna. A mitjanit, el general Wyatt, el qual desconeixia els fronts de procedència deles despulles, va entrar a la capella i amb els ulls tapats va procedir a tocar una de les caixes. Les restes que contenia van ser les destinades a ocupar la Tomba del Soldat Desconegut. Les restes dels altres soldats descartades van ser enterrades de nou en les immediacions del poble.
L’obra posa en ficció l’espera de la tria per part dels quatre soldats. Tres dels soldats, encara que són morts, prenen vida a l’escenari i parlen entre ells. El quart soldat no reviu en cap moment i romandrà tot el temps invisible per al públic i en silenci.
El tres soldats redivius recorden, encara que només a mitges (per exemple, no recorden bé el seu nom), la seva experiència a la guerra i la vida que portaven abans d’anar-hi. Un d’ellsha pogut esbrinar els plans i perquè han estat desenterrats i traslladats en aquell indret, tot i que, desenganyat per la seves vivències a la guerra, no té cap interès en ser l’escollit i abomina de tots aquests fastos oficials.Els altres dos, en canvi, tenen les seves raons personals per voler ser l’escollit i estableixen una disputa per veure qui és el més indicat i hi té més mèrits.La discussió també recorre altres temes com ara sacrificar la vida per certes causes, el futur de la societateuropea o el sentiments patriòtics d’uns i altres (un dels soldats és escocès). A propòsit d’aquest tema un dels soldats conte que al front del Somme va veure un soldat de la Legió Estrangera de l’Exèrcit Francès, del qual no sap d’on devia ser, queduia sempre amb ell, envoltant el seu cos,una bandera que no coneix, de faixes vermelles i grogues, queenarborava a l’hora d’entrar en combat.
Arribat el moment, es produeix l’entrada a la capella del general, el qual el públic no podrà veure, i procedeix a fer la tria a l’atzar d’una de les caixes.
Aquellsque no resulten l’escollit descansaran junts per sempre en un indret indeterminat de terra francesa. L’escollit, en canvi, serà enterrat amb tots els honors en un lloc privilegiat de l’Abadia de Westminster. Però tant la seva vida com la dels altres han estat segades en plena joventut, els han escatimat el seu futur, han sigut sacrificats cruelment en una guerra que es podria haver evitat.
Tot i que la qüestió del gènere avui en dia, quan parlem d’una obra teatral, sovint és ambigua i equivoca, podríem dir que aquesta transita la comèdia més que no pas cap altre. Diríem que es tracta d’una comèdia irònica, a voltes sarcàstica, amb cert tocs d’humor negre, que de fet no impedeix l’aparició de l’emoció i dela crítica sociopolítica més seriosa.
L’estil podria qualificar-se de realista fins allà on ho pot ser tractant-se de personatges que són morts. Realisme, doncs, dintre de la ficció més fantasiosa.
S’hi juga escènicament de manera paradoxal amb alguns elements parafísics: els personatges mors poden veure els personatges vius que hi apareixen, en canvi el públic no els veu. Els personatges vius no poden veure els personatges morts, en canvi el públic sí que els veu.
Motivació
L’espectacle pretén, a part de condemnar l’existència mateixa de les guerres, reflexionar sobre el doble paper, la doble moral, dels poders polític i militar, els quals per una banda obliguen o inciten als ciutadans d’un determinat país a participar en conflictes bèl·lics, sovint per interessos espuris, i per l’altra reten homenatges i honors als caiguts que han estat sacrificats, en nom d’un patriotisme discutible.
Pel que fa als soldats, civils que per necessitat d’Estat han d’anar a la guerra, també vol reflectir el truncament que això suposa en les seves vides. O bé, simplement, hi perden la vida o bé queden amb seqüeles o mutilats per sempre o, si més no, queden marcats psicològicament. En qualsevol dels casos el seu futur, els seus plans, les seves ambicions legitimes, queden compromesos quan no totalment anorreats.
Paradoxalment aquests homenatgesper part dels Estats són coses que l’ètica més elemental demana. Els ciutadans no admetríem que les Nacions els oblidessin o foren indiferents, i exigim alguna compensació per a ells en forma de record perpetu visible i de commemoracions periòdiques. L’existència de les anomenades Tomba del Soldat Desconegut, presents a un gran nombre de països, respon a aquesta demanda, gairebé necessitat, col·lectiva. La pregunta a fer seria si tot això pot compensar les mares, els pares, els fills... la pèrdua de l’ésser estimat. ¿Paga la pena morir o quedar marcat per la resta de la vida per segons quines causes, les quals en la majoria dels casos no han estat escollides lliurement? Fins i tot en molts casos l’individu creu optar amb llibertat, amb convenciment i portat per sentiments nobles, per lluitar i, arribat el cas, sacrificar la seva vida, però desconeix els motius reals, amagats o dissimulats, que hi ha darrere la decisió del governants d’embarcar el seu país en aquella guerra.
El pretext que utilitza l’espectacle gira al voltant d’un fet relacionat amb la Primera Guerra Mundial atès que ara fa cent anys del seu inici. Però, de guerres, avui mateix no en falten: Irak, Iemen, Síria, Ucraïna, Nigèria... i unes quantes més. L’assumpte doncs no ens és aliè, no és cosa del passat. En tots aquests conflictes presents en ple segle XXI, els motius utilitzats per part del Poder continuen sent els mateixos: interessos polítics, religiosos, econòmics... que es “venen” com interessos de les nacions, és a dir, dels pobles.